miércoles, 3 de mayo de 2017

TEMA 6

EL SISTEMA CIRCULATORI
És l'encarregat de transportar les substàncies nutritives i l'oxixgen a totes les cèl·lules de l'organisme. D'igual manera recull els productes de rebuix procedents de les cèllules i els porta fins als òrgans excretors.

Es compon dels vasos sanguinis i el cor, l'òrgan propulsor de la sang.


Resultado de imagen de el sistema circulatorio

ELS VASOS SANGUINIS
Son conductes que transporten la sang per tot el cos. Es poden distingir venes més grans i superficials, pero la majoria no es poden observar a simple vista. Els vasos pels quals circula la sang són de tres tipus:

·ARTÈRIES: porten la sang del cor cap als òrgans del cos

·CAPIL·LARS: formen xarxes microscòpiques que parteixen de les arterioles i desemboquen a les vènules.

·VENES: porten la sang des dels òrgans del cos fins al cor.

Resultado de imagen de els vasos sanguinis


QUÈ ÉS EL COR?
El cor és un òrgan de la grandària del teu puny  aproximadament, situat a la part central del tòrax, entre tots dos pulmons. És l'encarregat d'impulsar la sang a través dels vasos sanguinis. Les parets del cor estan compostes per teixit muscular cardíac, denominat miocardi, que es contreu i es relaxa de manera autònoma.

Imagen relacionada

Parts i pols cardíac:



El cor es divideix en dues meitats, la dreta i l'esquerra, separades pel septe intercentricular. Cadascuna d'aquestes meitats consta d'una càmera superior, l'aurícula, i una d'inferior, el ventricle. Els ventricles poseeixen parets gruixudes i musculoses per impulsar la sang des del cor cap a la resta del cos.

Cada cicle cardíac consta de diversos moviments que se succeeixen de manera regular; aquests moviments són:

  • ·Diàstole auricular.
  • ·Sístole auricular.
  • ·Diàstole ventricular.
  • ·Sístole ventricular
LA DOBLE CIRCULACIÓ
·CIRCUIT PULMONAR MENOR:
1. La sang carregada de diòxid de carboni arriba a l'auricula dreta per les venes caves.
2. Passa al ventricle dret que la impulsa cap als pulmons amb l'artèria pulmonar.
3. Es realitza l'intercanvi de gasos als pulmons.
4. La sang amb oxigen torna al cor a l'aurícula esquerra per les venes pulmonars.

·CIRCUIT SISTÈMIC O MAJOR:
1. La sang carregada d'oxigen passa des de l'aurícula esquerra cap al ventricle esquerre.
2. Surt per l'artèria aorta cap a tot el cos.
3. S'intercanvia l'oxigen i nutrients pel diòxid de carboni i altres substàncies de rebuig.
4. La sang torna al cor a través de les venes caves a l'aurícula dreta



Resultado de imagen de capilars de cap i braços





















miércoles, 15 de marzo de 2017

FUNCIÓ DE RELACIÓ I: Els òrgans dels sentits i l'aparell locomotor :

La funció de relació permet l'intercanvi d'informació entre un ésser viu i el seu entorn, i implica l'elaboració, per part dels éssers vius, de les respostes adequades als estímuls percebuts.

PERCEPCIÓ: Els canvis a l'entorn produeixen información en forma d'estímuls.
INTEGRACIÓ: Els estímuls percebuts s'interpreten i es reconeixen com a sensacions.
ACCIÓ: Els éssers vius elaboren una resposta adequada.

La capacitat de resposta davant els estímuls d'índole diversa és una característica exclusiva dels éssers vius que es denomina irritabilitat. Gràcies a ella és posible la funció de relació.

El sentit del tacte es trova localitzat a la pell. Ens informa sobre les variacions de temperatura i pressió, el dolor, la textura i la presencia, la forma i la grandària d'objectes propers. Els receptors associats a aquest sentit perceben estímuls físics.
Està format per 3 capes : l'epidermis, la derma, hipoderma.

L'olfacte és el sentit encarregat de detectar les olors. En l'home, aquest sentit es trova al nas i està integrat per quimioreceptors sensibles a aquest tipus d'estímuls, els quals formen l'epiteli olfactori.

l'olfacte té conneixements molt estretes amb algunes funcions bàsiques del sistema nerviós.

El sentit del gust és sensible a substàncies químiques solubles a la saliva.
Aquest sentit i el de l'olfacte són òrgans quimioreceptors.
Les cèl.lules nervioses que reben els estímuls es troben en estructures especilitzades en forma de gemmes anomenades botons gustatius.
 A la zona dorsal de la llengua s'aprecien les papil.les gustatives, formades per diversos botons gustatius. hi ha diversos tipus de popil.les

El sentit de la vista respon a estímuls físics lluminosos. Els fotoreceptors, responsables de la visió, s'allotgen a la membrana interna del globus ocular, la retina. Els globus ocular humà està format per tres capes. Cadascuna poseeix estructures diferenciades  funcions especifiques.

EL MECANISME DE LA VISIÓ:
Percepció: La llum penetra a l'ull a través dels òrgans transparents: còrnia, humor aquós, cristal.lí i humor vitri. Es refracta fins arribar a la retina.
Transformació: Es produeix a la màcula, zona de la retina en la qual s'activen els fotoreceptors que transformen la llum en impuls nerviós.
Transmissió i interpretació: Els impulsos nerviosos viatgen a través del nervi òptic fins a l'escorça cerebral, on es reconeixen i interpreten, i es produeix la imatge final.

























jueves, 2 de marzo de 2017

       TEMA 3

L'APARELL RESPIRATORI PERMET LENTRADA D'OXIGEN ATMOSFÈRIC A L'ORGANISME, ALHORA QUE EXPULSA EL DIÒXID DE CARBONI A L'EXCRETOR.
ESTÀ FROMAT PER LES VIES RESPIRATÒRIES I ELS PULMONS. ALS PULMOS ES TROBEN ELS BRONQUIS, ELS BRONQUÍOLS I ELS ALVÈOLS, QUE SÓN ELS SACS TERMINALS.

Resultado de imagen de PART DEL APARELL RESPIRATORI
LA VENTILACIÓ PULMONAR CONSISTEIX EN L'ENTRADAATMOSFÈRICA CAP A L'INTERIOR DELS PULMONS I LAA SORTIDA D'AQUEST AIRE CAP A L'EXTERIOR.
EL MOOOVIMENT D'ENTRADA DE L'AIRE ALS PULMONS  I LA SORTIDA DE L'AIRE CAP A L'EXTEROR ES DEU A LA VARIACIÓ DEL VOLUM QUE TÉ LLOC ALS PULMONS.
A L'ACCIÓ COORDINADA DE DIFERENTS MÚSCULS:
EL DIAFRGMA ÉS UN MÚSCUL SITUAT SOTA ELS PULMONS QUE SEPAREN LA CAVITAT TORÀCICA DE L'ABDOMEN ALTERNA EL MOVIMNET ASCENDENT I EL DESCENDENT PER REDUIR O AMPLAR, RESPECTIVAMENT LA CAPACITAT DE LA CAIXA TORÀCICA.
ELS MÚSCULS INTEERCOSTALS SÓN UNS MÚSCULS QUE MANTENEN LES COSTELLES UNIDES ENTRE SI.MOUEN COSTELLS CAP ENDEVANT I CAP ENRERE QUAN ES CONTREUEN O ES RELAXEN, I AIXÍ MODIFIQUEN ELS PULMONS EL VOLUM DELS PULMONS.
ELS MÚSCULS ABDOMINALS SÓN UN CONJUNT DE MÚSCULS QUE INTERVENEN EN L'ESPIRACIÓ FORÇADA MITJANÇANT LA SEVA CONTRACCIÓ.
L'ABDOMINAL ALTERNA EL MOVIMENT ASCENDENT I EL DESCENDENT PER REDUIR O AMPLIAR, REPECTIVAMENT LA CAPACITAT DE LA CAIXA TORÀCICA.
ELS MÚSCULS INTERCOSTALS SÓN UNS MÚSCULS QUE MANTENEN LES COSTELLES UNIDES ENTRE SI, MOUEN COSTELLS CAP ENDEVANT I CAP ENRERE QUAN ES CONRAUEN O ES RELAXEN, I AIXÍ MODIFIQUES EL VOLUM DEL PULMONS.
ELS MÚSCULS ABDOMINALS SÓN UN CONJUNT DE MÚSCULS QUE INTERVENEN EN L'ESPIRACIÓ FORÇADA MITJANÇANT LA SEVA COTRACCIÓ.
Resultado de imagen de musculs intercostals

LA VENTIL·LACIÓ ES REALITZA EN DOS  MOVIMENTS QUE ES VAN ALTERNTANT: LA INSPIRACÓ I L'ESPIRACIÓ.
L'INSPIRACIÓ ES EL MOVIMENT PER EL QUAL EL DIAFRAGMA I ELS MÚSCULS INTERCOSTALS ES CONTRAUEN. L'AUGMENT DEL VOLUM DE LA CAIXATORÀCICA PROVOCA L'ENTRADA D'AIRE ATMOSFÈRIC, RIC EN OXIGEN ALS PULMONS.
L'ESPIRACIÓ ÉS EL MOVIMENT PER EL QUAL EL DIAFRAGMA I ELS MÚSCULS INTERCOSTALS ES RELAXEN. LA REDUCCIÓ DEL VOLUM  DE LA CAIXA TORÀCICA PROVOCAR LA SORTIDA DE  L'AIRE DELS PULMONS, RIC EN DIÒXID DE CARBONI, A L'ATMOSFERA.
EL VOLUM TOTAL D'AIRE QUE PODE ALBEEGAR EL PULMONS, DE MITJANA, ÉS D'APROXIMADAMENT 6L.

Resultado de imagen de INSPIRACIÓ I EXPIRACIÓ

MALALTIRES DE L'APARELL RESPIRATORI

LES VIES RESPIRATORIES SÓN MOLT VULNERABLES A LES MALALTIES IFECCIOSES. LES MÉS HABITUALS SÓN:
 LA BRONQUITIS ÉS UNA INFECCIÓ DELS BRONQUIS PRODUIDA PER UNA INFECCIÓ BACTERIANA. LA QUAL COSA PROVOCA PROBLEMES PER RESPIRAR
Resultado de imagen de BRONQUITIS

L'ASMA ÉS UN ESTRENYIMENT DE LES VIES RESPIRATÒRIES  QUE DIFICULTA LA RESPIRACIÓ I FA QUE FALTI OXIGEN ALS TEIXITS.
Resultado de imagen de BRONQUITIS
EL REFREDAT I LA GRIP SÓN INFECCIONS VÍRIQUES QUE AFECTEN L'APARELL RESPIRATORI. ELS SÍMPTOMES MÉS COMUNS SÓN EL CANSAMENT, ELS ESTARNUTS, LA PRODUCCIÓ DE MOCS O LA IRRITACIÓ DE LA GOLA.
Resultado de imagen de REFREDAT I GRIP

OPINIO PERSONAL: AQUET TEMA M'HA AGRADAT MOLT LA FORMA EN QUE L'HEM TREBALLAT JA QUE HEM ESTAT FENTS BASTANTS TREBALLS I PENSO QUE ÉS UNA FORMA EN UE TAMBÉ S'APREN BASTANT.























































jueves, 17 de noviembre de 2016

TEMA 2 NUTRICIÓ 1. El medi intern i l'aparell circulatori TEMA 3 NUTRICIÓ2. Aparell digentiu, respiratori i urinari.

UNITAT 2: LA NUTRICIÓ:
En aquesta unitat hem aprés que la nutrició és el conjunt de processos pels quals es produeix l'intercanvi de matèria i energia entre els éssers vius i l'entorn i que la energia i la materia són necessàries per elaborar la nostra pròpia matèria, renovar les estructures del nostre organisme i realitzar la nostra activitat quotidiana.

L'alimentació és el procés pel qual incorporem aliments per ingerir-los i nodrir-nos amb ells.
Si menges fruites i verdures, el teu cos obté fibra, vitamines i minerals, si menges ous, carn, peix i formatge, obtens proteïnes i greixos i si menges pà, llegums, patates, arrós i blat de moro, obtens hidrats de carboni.


També hem aprés que la dieta és el conjunt d'aliments que una persona ingereix diàriament i hem aprés també a elaborar-n'he una saludable.

Unitat 3: La digestió:

En aquesta unitat hem aprés que l'aparell digestiu s'encarrega d'extreure dels aliments les substàncies nutritives en un procés anomenat digestió. Aquestes passen el torrent sanguini per nodrir totes les cèl·lules de l'organisme.

En l'aparell digestiu hi succeeixen els processos següents:
Ingestió
Digestió (Mecànica o Química)
Absorció
Egestió



Tema 1 L'èsser humà: La nostra espècie

TEMÀ 1 L'ÈSSER HUMÀ LA NOSTRA ESPÈCIE.

En aquesta  unitat  hem pogut veure  i aprendre moltes coses bàsiques sobre la cèl.lula.

En primer lloc la teoria de la cèl.lula. Que consisteix en que la cèl.lula és la unitat estructural dels èssers vius, la unitat funcional i la unitat d'origen.
També hem pogut observar alguns dels organuls més rellevants de la cèl.lula animal, entre ells: el MITOCONDRI  (respiració cèl.lular), els RIBOSOMES (producció de proteïnes i lípids respectivament) i L'APARELL DE GOLGI (rebre substàncies provinents del RER i empaquetar-les).
Després hem apres quatre tipus d'intercanvi de substàncies amb el medi: Difució simple, osmosi, transport intervingut per proteïnes  i endocitosi i exocitosi.
En aquest tema entraven els NIVELLS D'ORGANITZACIÓ, que són: nivell molecular, nivell cèl.lular, nivell de teixit, nivell d'òrgan, nivell de sistema, nivell d'aparell, nivell d'organisme, nivell de  d'organisme, nivell de població, nivell d'ecosistema i nivell de biosfera.
Un TEIXIT és un conjunts de cèl.lules semblants que realitzen una mateixa funció de manera coordinada.


miércoles, 19 de octubre de 2016