FUNCIÓ DE RELACIÓ I: Els òrgans dels sentits i l'aparell locomotor :

La funció de relació permet l'intercanvi d'informació entre un ésser viu i el seu entorn, i implica l'elaboració, per part dels éssers vius, de les respostes adequades als estímuls percebuts.

PERCEPCIÓ: Els canvis a l'entorn produeixen información en forma d'estímuls.
INTEGRACIÓ: Els estímuls percebuts s'interpreten i es reconeixen com a sensacions.
ACCIÓ: Els éssers vius elaboren una resposta adequada.

La capacitat de resposta davant els estímuls d'índole diversa és una característica exclusiva dels éssers vius que es denomina irritabilitat. Gràcies a ella és posible la funció de relació.

El sentit del tacte es trova localitzat a la pell. Ens informa sobre les variacions de temperatura i pressió, el dolor, la textura i la presencia, la forma i la grandària d'objectes propers. Els receptors associats a aquest sentit perceben estímuls físics.
Està format per 3 capes : l'epidermis, la derma, hipoderma.

L'olfacte és el sentit encarregat de detectar les olors. En l'home, aquest sentit es trova al nas i està integrat per quimioreceptors sensibles a aquest tipus d'estímuls, els quals formen l'epiteli olfactori.

l'olfacte té conneixements molt estretes amb algunes funcions bàsiques del sistema nerviós.

El sentit del gust és sensible a substàncies químiques solubles a la saliva.

Aquest sentit i el de l'olfacte són òrgans quimioreceptors.
Les cèl.lules nervioses que reben els estímuls es troben en estructures especilitzades en forma de gemmes anomenades botons gustatius.

 A la zona dorsal de la llengua s'aprecien les papil.les gustatives, formades per diversos botons gustatius. hi ha diversos tipus de popil.les

El sentit de la vista respon a estímuls físics lluminosos. Els fotoreceptors, responsables de la visió, s'allotgen a la membrana interna del globus ocular, la retina. Els globus ocular humà està format per tres capes. Cadascuna poseeix estructures diferenciades  funcions especifiques.

EL MECANISME DE LA VISIÓ:
Percepció: La llum penetra a l'ull a través dels òrgans transparents: còrnia, humor aquós, cristal.lí i humor vitri. Es refracta fins arribar a la retina.
Transformació: Es produeix a la màcula, zona de la retina en la qual s'activen els fotoreceptors que transformen la llum en impuls nerviós.
Transmissió i interpretació: Els impulsos nerviosos viatgen a través del nervi òptic fins a l'escorça cerebral, on es reconeixen i interpreten, i es produeix la imatge final.

       TEMA 3

L'APARELL RESPIRATORI PERMET LENTRADA D'OXIGEN ATMOSFÈRIC A L'ORGANISME, ALHORA QUE EXPULSA EL DIÒXID DE CARBONI A L'EXCRETOR.

ESTÀ FROMAT PER LES VIES RESPIRATÒRIES I ELS PULMONS. ALS PULMOS ES TROBEN ELS BRONQUIS, ELS BRONQUÍOLS I ELS ALVÈOLS, QUE SÓN ELS SACS TERMINALS.

LA VENTILACIÓ PULMONAR CONSISTEIX EN L'ENTRADAATMOSFÈRICA CAP A L'INTERIOR DELS PULMONS I LAA SORTIDA D'AQUEST AIRE CAP A L'EXTERIOR.
EL MOOOVIMENT D'ENTRADA DE L'AIRE ALS PULMONS  I LA SORTIDA DE L'AIRE CAP A L'EXTEROR ES DEU A LA VARIACIÓ DEL VOLUM QUE TÉ LLOC ALS PULMONS.
A L'ACCIÓ COORDINADA DE DIFERENTS MÚSCULS:
EL DIAFRGMA ÉS UN MÚSCUL SITUAT SOTA ELS PULMONS QUE SEPAREN LA CAVITAT TORÀCICA DE L'ABDOMEN ALTERNA EL MOVIMNET ASCENDENT I EL DESCENDENT PER REDUIR O AMPLAR, RESPECTIVAMENT LA CAPACITAT DE LA CAIXA TORÀCICA.
ELS MÚSCULS INTEERCOSTALS SÓN UNS MÚSCULS QUE MANTENEN LES COSTELLES UNIDES ENTRE SI.MOUEN COSTELLS CAP ENDEVANT I CAP ENRERE QUAN ES CONTREUEN O ES RELAXEN, I AIXÍ MODIFIQUEN ELS PULMONS EL VOLUM DELS PULMONS.
ELS MÚSCULS ABDOMINALS SÓN UN CONJUNT DE MÚSCULS QUE INTERVENEN EN L'ESPIRACIÓ FORÇADA MITJANÇANT LA SEVA CONTRACCIÓ.
L'ABDOMINAL ALTERNA EL MOVIMENT ASCENDENT I EL DESCENDENT PER REDUIR O AMPLIAR, REPECTIVAMENT LA CAPACITAT DE LA CAIXA TORÀCICA.
ELS MÚSCULS INTERCOSTALS SÓN UNS MÚSCULS QUE MANTENEN LES COSTELLES UNIDES ENTRE SI, MOUEN COSTELLS CAP ENDEVANT I CAP ENRERE QUAN ES CONRAUEN O ES RELAXEN, I AIXÍ MODIFIQUES EL VOLUM DEL PULMONS.
ELS MÚSCULS ABDOMINALS SÓN UN CONJUNT DE MÚSCULS QUE INTERVENEN EN L'ESPIRACIÓ FORÇADA MITJANÇANT LA SEVA COTRACCIÓ.


LA VENTIL·LACIÓ ES REALITZA EN DOS  MOVIMENTS QUE ES VAN ALTERNTANT: LA INSPIRACÓ I L'ESPIRACIÓ.
L'INSPIRACIÓ ES EL MOVIMENT PER EL QUAL EL DIAFRAGMA I ELS MÚSCULS INTERCOSTALS ES CONTRAUEN. L'AUGMENT DEL VOLUM DE LA CAIXATORÀCICA PROVOCA L'ENTRADA D'AIRE ATMOSFÈRIC, RIC EN OXIGEN ALS PULMONS.
L'ESPIRACIÓ ÉS EL MOVIMENT PER EL QUAL EL DIAFRAGMA I ELS MÚSCULS INTERCOSTALS ES RELAXEN. LA REDUCCIÓ DEL VOLUM  DE LA CAIXA TORÀCICA PROVOCAR LA SORTIDA DE  L'AIRE DELS PULMONS, RIC EN DIÒXID DE CARBONI, A L'ATMOSFERA.
EL VOLUM TOTAL D'AIRE QUE PODE ALBEEGAR EL PULMONS, DE MITJANA, ÉS D'APROXIMADAMENT 6L.



MALALTIRES DE L'APARELL RESPIRATORI

LES VIES RESPIRATORIES SÓN MOLT VULNERABLES A LES MALALTIES IFECCIOSES. LES MÉS HABITUALS SÓN:
 LA BRONQUITIS ÉS UNA INFECCIÓ DELS BRONQUIS PRODUIDA PER UNA INFECCIÓ BACTERIANA. LA QUAL COSA PROVOCA PROBLEMES PER RESPIRAR


L'ASMA ÉS UN ESTRENYIMENT DE LES VIES RESPIRATÒRIES  QUE DIFICULTA LA RESPIRACIÓ I FA QUE FALTI OXIGEN ALS TEIXITS.

EL REFREDAT I LA GRIP SÓN INFECCIONS VÍRIQUES QUE AFECTEN L'APARELL RESPIRATORI. ELS SÍMPTOMES MÉS COMUNS SÓN EL CANSAMENT, ELS ESTARNUTS, LA PRODUCCIÓ DE MOCS O LA IRRITACIÓ DE LA GOLA.


OPINIO PERSONAL: AQUET TEMA M'HA AGRADAT MOLT LA FORMA EN QUE L'HEM TREBALLAT JA QUE HEM ESTAT FENTS BASTANTS TREBALLS I PENSO QUE ÉS UNA FORMA EN UE TAMBÉ S'APREN BASTANT.